Dimarts, 3 agost 2021
IniciArticles6 videojocs que han marcat el nostre 2020

6 videojocs que han marcat el nostre 2020

2020 ja és història, i com qualsevol mitjà especialitzat en videojocs de renom, aquí a Pixel Critic us portem una llista amb el millor que ens ha deixat aquest any.

Bé, en realitat no. Això ja ho vau fer vosaltres.

Hem estat pensant durant diversos dies sobre què fer a manera de resum d'un any tan capritxós, i al final hem acabat optant per parlar-vos una miqueta cadascun sobre tres jocs que, d'una manera o una altra, han estat significatius enguany per a nosaltres. Això no és un top, una llista de millors jocs ni res per l'estil. De fet, ni tan sols la meitat de títols que mencionem en aquest article han estat publicats durant el 2020. Es tracta de sis reflexions curtes de la nostra relació amb els videojocs. Ni més, ni menys.

Hollow Knight – Eloi

6 juegos 2020 Hollow Knight

Com a bon acumulador de videojocs sense temps, cap dels títols d'aquest 2020 s'acosten, ni de bon tros, a l'any al qual dediquem aquest text. Però reflexionant sobre quins títols han marcat el meu any, no puc obviar tres experiències marcades per la nostàlgia, l'autorealització i la perfecció. La llista l'obre, de manera merescuda, Hollow Knight, encara que cal dir que s'ha tractat de l'elecció més complicada de les tres. Tot i que ja l'havia jugat anteriorment, aquest 2020 m'ha deixat una de les experiències més plaents que he viscut des que jugo a videojocs: completar el títol de Team Cherry fins el 112%. Es tractava d'un objectiu personal que, després d'hores de seguir guies i donar voltes i més voltes, em va permetre aprofundir encara més en un món que ja va enlluernar-me des del primer moment.

No donaré massa voltes sobre un joc del qual ja hem parlat i que, amb poc que coneixeu sobre nosaltres, ja sabreu que considerem tot un referent. I tot i haver-se tractat d'una segona volta a un món que ja havia viscut feia no massa temps, la sensació de pau amb mi mateix i la satisfacció que va produir-me cada minut de les més de 40 hores que vaig invertir fan que passi per davant d'altres grans obres com NieR: Automata, que, amb tot el dolor del meu cor, haurà de conformar-se amb el quart premi.

Dark Souls III – Marc

6 juegos 2020 Dark Souls III

Quan poses punt final a una saga tan especial com és Dark Souls, el seu últim lliurament ha d'estar present en una llista d'aquest estil, malgrat que es tracti de l'obra que menys m'ha agradat. Perquè si, tot i que compta amb diverses de les millors lluites de la franquícia, nivells tan ben dissenyats com la Catedral de la Foscor o moments com la primera vegada que presenciem Irithyll, Dark Souls III és tan conservador i depèn tant del seu llegat que no es permet la frescor i la innovació que sí vam viure a Dark Souls II.

Amb tot, és el final d'un camí (a falta de poder jugar a Demon's Souls...) que m'alegro enormement d'haver recorregut. Vuit mesos van passar des que vaig començar aquest títol fins que el vaig acabar, i en certa manera representa el que ha estat aquest 2020: un trajecte llarg i costós, que en moltes ocasions no tens ganes d'experimentar i que genera frustració de tant en tant, però amb diversos moments que, en el fons, sí val la pena recordar.

Rocket League – Eloi

6 juegos 2020 Rocket League

Si al meu jo de fa uns cinc anys li haguesssis demanat quins eren els seus tres jocs de l'any, no t'hauria pogut respondre, ja que, durant molt de temps, per a mi només existia Rocket League. Quan va sortir gratis per a PS Plus vaig decidir provar-lo, i vaig trigar molt de temps en desenganxar-me d'ell. I sabia perfectament que, amb l'adquisició del joc per part d'Epic Games (i el seu posterior pas a free to play), acabaria tornant a ell. I no vaig trigar pas.

Tot i que no va ser fins a finals d'any, no dic cap mentida si afirmo que, probablement, sigui un dels jocs als quals més he jugat durant el 2020. I és que, la mescla de diversió i nerviosisme que em provocava ha tornat amb escreix i, a més a més, amb una proposta que s'adapta millor a l'actualitat i que t'enganxa més i més. Em vaig dir a mi mateix en el seu dia que només tornava a ell per a alguna partida ocasional, però és que amb aquest joc m'és impossible. I una cosa puc dir amb certesa: l'evolució de Rocket League no ha portat grans canvis, però ha aconseguit assentar encara més la fórmula i portar a les partides sang nova. I en un joc com Rocket League, això és essencial i fa que hagi tornat per a quedar-se a la meva biblioteca personal.

Persona 5 Royal – Marc

6 juegos 2020 Persona 5 Royal

M'agraden els jocs curts. No tant per la manca de temps, sinó més aviat per la dificultat que em suposa establir un compromís amb una obra fins a arribar al seu final. M'entren molt millor els títols que pots acabar en dues o tres sessions de joc, experiències curtes que van per feina amb el que et volen explicar. I és precisament per aquesta particularitat que un joc de l'extensió de Persona 5 Royal mereix ser reconegut.

L'obra d'Atlus és especialment llarga, superant el centenar d'hores amb escreix. Però aquesta extensió no és artificial ni forçada, sinó que té una justificació al darrere: fer-nos connectar amb el seu grup de personatges. Personalment no considero que la història de Persona 5 Royal sigui res de l'altre món, però no m'oblidaré mai del Morgana, el Yusukie, la Makoto i la resta. Tots ells tenen una personalitat més o menys marcada i dos o tres trets que els defineixen, però és a les interaccions de grup, especialment a les converses pel xat telefònic, on floreixen les bromes i micro conflictes que ens enlluernen.

A més, la versió Royal inclou a en Maruki, un dels millors antagonistes que m'he pogut trobar en aquest mitjà i la història del qual mereixeu conèixer.

Bloodborne – Eloi

6 juegos 2020 Bloodborne

Quan vaig acabar Bloodborne vaig saber que passaria molt temps fins que descobrís un joc que m'agradés tant. Després d'haver acabat la trilogia Souls (amb els seus més i els seus menys), vaig decidir que ja era un bon moment per a ficar-me de ple en un món molt similar, però, a la vegada, radicalment diferent. I, sens dubte, ha aconseguit entrar en el meu top 3 personal. Les bones paraules que en Marc li dedicava al joc cada cop que en parlàvem es quedaven curtes, i és que, després d'haver recorregut tots els indrets dels tres Souls, veus reflexada a Bloodborne la mateixa essència, però aglomerant el millor de cada proposta.

El combat ràpid, una mecànica de parry ben dissenyada i un món molt ric i cohesionat van fer del meu pas per Yharnam una gran experiència, que no volia acabar. També cal dir que vaig aprofitar per a jugar-lo durant el confinament domiciliari, fet que va fer-me endinsar encara més dins del títol, servint com una vàlvula d'escapament dins de la meva pròpia casa. Però, tot i que context que el rodeja, res treu a Bloodborme el títol de millor joc de l'any en el meu compte personal, i el seu record només fa que generar-me dubtes, com quin joc aconseguirà fer-me viure una experiència similar i, sobre tot... Aconseguirà Sekiro (el darrer joc de FromSoftware que em queda per jugar) igualar el meu pas per Yharnam? Potser ho sabrem aquest 2021.

Crusader Kings III – Marc

6 juegos 2020 Crusader Kings III

Quan estàvem donant voltes a la idea de fer un top de jocs d'aquest 2020 sempre em venia al cap el dubte sobre si incloure o no Crusader Kings III a la llista. I la raó és simple: el CK3 no és que sigui el meu joc de 2020, és que serà el meu joc de la propera dècada.

Crusader Kings III és un refugi. Aquell lloc pel qual deixar-se caure quan un necessita una desconnexió de la realitat. I pot semblar irònic quan escribim això en un mitjà especialitzat en videojocs, però precisament perquè escrivim sobre ells és tan difícil apartar la mirada productiva de les nostres sessions de joc. Estem sempre pendents de quin profit podem treure de cada títol que juguem, de trobar noves mirades, enfocaments i lectures, de trobar alguna cosa, la que sigui, de la qual ningú n'hagi parlat encara.

I aquesta tendència, moltes vegades involuntària, afecta la nostra relació amb el mitjà. El videojoc és un mitjà cultural amb un horitzó inimaginable de possibilitats expressives que mereixen ser explorades i difoses. Però per a molts és també una via d'escapisme, i això està bé. Nom hem de refugiar-nos en aquest escapisme per a fugir de lectures crítiques de qualsevol obra videolúdica, però tampoc negar aquesta característica, vital per a molts, que defineix el mitjà. I Crusader Kings III és en aquest article per recordar-me això.

Més llegits

ca